dimecres, 30 d’abril del 2008

L'1 de maig


El mes de maig s'estrena, com cada any, amb una festivitat que celebra la major part de la població: el l'1 de maig, el dia del treballador. Aquest any molts ja l'esperen amb fervor perquè s'escau en dijous i perquè això vol dir que podran aprofitar el pont per escapar-se quatre dies. I és que en una societat on els significats de cada festivitat han deixat d'importar la gent, la pèrdua de l'orgull del treballador davant d'una societat massificada i venuda als interessos econòmics ha convertit l'1 de maig en un simple número vermell al calendari.

La història d'aquesta celebració es remunta a 1886, en què Albert Parsons, líder de l'organització laboral Cavallers del Treball de Chicago, va dirigir una manifestació de 80.000 treballadors pels carrers d'aquesta ciutat nord-americana, demanant la reducció de la jornada laboral a vuit hores, en una època en què els obrers en treballaven deu o dotze com a mínim. Dos dies després s'hi havien sumat milers de treballadors i les protestes van acabar amb un mort i varis ferits en mans de la policia.

Actualment, les protestes en aquest sentit es dirigeixen cap a la reducció cap a les 35 hores setmanals, una lluita que al nostre país no ha aconseguit el suport necessari per fer-la realitat.

No obstant, els problemes dels treballadors no han cedit en cap aspecte. Dia rere dia som testimonis de notícies, imatges, manifestacions i protestes que, des de diferents sectors laborals, ens posen al dia de les demandes dels treballadors. Vagues de tot tipus i negociacions entre els treballadors, els sindicats i la patronal que, en la majoria de casos, acaben convertint-se en pols. Són de rabiosa actualitat, per posar un exemple, les protestes dels conductors d'autobusos de TMB, que porten mesos reclamant el dret a dos dies de festa setmanals. A hores d'ara, els treballadors es queixen del posicionament dels sindicats majoritaris, que, des de la seva legalització amb l'arribada de la democràcia a l'estat espanyol, han demostrat que la defensa dels interessos del poble treballador no són més que una excusa per continuar existint i mantenint els seus càrrecs com a negociants. Perquè a l'hora d'actuar i negociar, els interessos de la patronal sempre acostumen a prevaler.

Només es tracta d'un exemple entre tants d'altres. També podríem parlar d'altres sectors com el de la salut, el judicial o el de les moltes empreses que, amb la intenció de reduïr despeses, es refugien en les reduccions de plantilla o en la reubicació de les seves plantes a països on la mà d'obra és més econòmica. Centenars i milers de famílies del nostre país són els primers afectats per aquestes mesures i, a l'hora de fer-ne ressò, el seu patiment es converteix en una simple xifra. La precarietat laboral abasta xifres vergonyoses i els mitjans ho redueixen a això: simples xifres.

D'altra banda, ens podem trobar amb moviments estudiantils en protesta contra el pla de Bolonya, que, entre d'altres efectes, comportarà una privatització de les carreres universitàries i una política d'horaris que farà impossible compaginar la vida laboral amb l'estudiantil. Cal afegir-hi la incompetència de la política de pràctiques en empresa, en què, tant en carreres universitàries com en cicles formatius, les pròpies empreses no tenen cap obligació a remunerar econòmicament aquests joves treballadors. I és que els estudiants i els joves del nostre país tenen tot el dret a celebrar com a pròpia una jornada dedicada als treballadors: són ells el futur del país i veuen com cada dia resulta més difícil accedir a un mercat laboral brutalment competitiu.

Parlem d'aquest mercat laboral en què l'atur està a l'ordre del dia, en què els contractes fixes són una utopia i les pagues en brut són una solució utilitzada per milers d'empresaris, en què les empreses demanen treballadors amb experiència i ningú es digna a donar-los una primera oportunitat, i en què els joves veuen cada dia un futur més negre a l'hora de guayar-se el pa de cada dia.

Així és com, des de la Coordinadora de l'Esquerra Independentista (CEI) d'Osona animem tots els treballadors, estudiants i aturats patidors de la precarietat laboral, a aprofitar aquesta data per fer sentir la seva veu. L'1 de maig no només és una data amb història, ni un simple número vermell al calendari que ens pot alegrar la setmana si el podem aprofitar per fer pont. És una diada que cal recordar any rere any perquè no només significa el record dels màrtirs de Chicago. És molt més que això: la lluita dels treballadors és un tema d'actualitat dia rere dia, que mai es pot oblidar.

Núria Serra

dimarts, 29 d’abril del 2008

Llibertat, Franki! Manifestació, 10 de maig, a Barcelona




Repulsa a l'empresonament de Franki

Una trentena de persones es van manifestar ahir davant de l'Ajuntament de Terrassa contra de l'empresonament de Francesc Argemí, Franki, que ha estat traslladat a la presó Model per complir una pena de dos anys i tres mesos per un delicte de desordres públics i un altre d'atemptat a l'autoritat.

El jove terrassenc compleix així la condemna que se li va imposar el 2004 per l'estira-i-arronsa amb la policia local durant la Festa Major del 2002, quan un grup de joves van intentar despenjar la bandera espanyola del balcó del consistori.

Pel suposat ultratge a la bandera haurà de pagar una multa: si no fa front al pagament, la pena s'incrementarà de quatre mesos i mig.

Mobilització a la Plaça Universitat de Barcelona

La reivindicació es va traslladar ahir a les portes del centre de reclusos des que es va saber la notícia del seu arrest.

Una detenció que, segons els congregats, es va fer sense previ avís quan Franki sortia de treballar i el seu trasllat no va ser comunicat a la família.

Els manifestants es van tornar concentrar ahir a la tarda tarda al Raval de Montserrat i i han convocat una mobilització el dia 10 de maig a la Plaça Universitat de Barcelona.

Més informació a

http://www.kaosenlared.net/especial/franki

Fotos de la concentranció davant la Model a

www.naciodigital.cat

dilluns, 28 d’abril del 2008

La policia carrega contra un centenar de manifestants que reclamava la llibertat d'en Franki



El jove egarenc, condemnat per ultratjar la bandera espanyola, l'han detingut avui per portar-lo a la presó de la Model

La policia ha carregat avui al migdia diverses vegades contra un centenar de manifestants que s'han concentrat espontàniament al davant de la presó Model de Barcelona, per reclamar la llibertat de Franki. El jove egarenc va ser condemnat el 2005 a dos anys i set mesos de presó per haver ultratjat la bandera espanyola i haver atemptat contra l'autoritat (vegeu-ne el reportatge de VilaWeb TV), i avui la policia l'ha detingut per portar-lo a la presó. (Informació de vilaweb)

VilaWeb TV: Franki: el cas de la bandera espanyola (30/03/2006).
+ Alerta Solidària: Els Mossos d’Esquadra carreguen contra una concentració davant la Model.


Convocatòries, solidaritat Franki
(informació, indymedia BCN)



Avui dilluns 28:

- 15h Roda de premsa davant de l'Ajuntament de Terrassa

- 18h Concentració davant la presó Model

- 20h Assemblea, es farà després de la concentració

- 21:30h Assemblea al Kasalet

Demà dimarts 29:
- 19:30h Concentració davant de l'Ajuntament de Terrassa

Fins aleshores, la repressió no ens atura!


El jove terrassenc condemnat per haver intentat arrencar una bandera ingressa a la Model

(Diari Avui, 28 d’abril de 2008)

Els Mossos dissolen la concentració de protesta davant de la presó. La policia ha detingut Francesc Argemí al seu lloc de treball, a Terrassa, i l'ha portat a la presó

Francesc Argemí, Franki, ja és a la presó i els Mossos d'Esquadra ja han dissolt una primera concentració espontània davant de la Model per donar-li suport.

Després que la setmana passada es va anunciar l'execució imminent de la sentència, Argemí ha ingressat a la Model aquest migdia per complir una pena de dos anys i tres mesos per un delicte de desordres públics i un altre d'atemptat a l'autoritat, pels quals va ser condemnat per haver-se enfrontat a la policia local de Terrassa durant els aldarulls de la festa major de Terrassa el 2002, quan un grup de joves van intentar despenjar la bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament. A més, pel suposat ultratge a la bandera haurà de pagar una multa: si no fa front al pagament, la pena de presó s'incrementarà de quatre mesos i mig.

Els Mossos han anat a detenir Franki al seu lloc de treball aquest matí i l'han traslladat amb un furgó a la Model, on el classificaran com a reclús per traslladar-lo després a un centre de compliment –la presó del carrer Entença és per presos preventius–, segurament Brians. Grups de suport al jove empresonat han muntat una primera concentració davant del centre de reclusió i dues hores després, poc abans de les tres de la tarda, els Mossos han dissolt la protesta amb una càrrega lleu, segons els testimonis, durant la qual han fet servir les porres. A les sis de la tarda hi ha convocada la segona concentració.

Recursos inútils
Des que va ser condemnat, el setembre de 2004, els advocats de Francesc Argemí han presentat tres recursos, que han estat desestimats. Franki i un altre noi condemnat pels mateixos fets –a una pena menor que no implica l'ingrés a la presó– sempre han negat que participessin en els fets, que es van produir durant una protesta contra la presència de les ensenyes espanyoles a les institucions catalanes.

El ministeri de Justícia va denegar l'indult demanat per Franki, tot i el suport de l'Ajuntament

Segons els dos nois, en el moment dels fets eren en un altre acte de la festa major. Tanmateix, tres agents de la policia municipal els van assenyalar i el jutge que els va condemnar va concloure que havien encoratjat l'intent d'arrencar la bandera i els disturbis posteriors. No va quedar concretat, però, que se'ls considerés culpables de l'autoria material dels fets.

Amb aquests arguments, la lletrada Montserrat Salvador ha anat presentant els recursos, l'últim dels quals va ser desestimat al Tribunal Constitucional la setmana passada, de manera que es va anunciar l'execució imminent de la sentència, suspesa des del 2004.

Indult denegat
Argemí també havia demanat un indult que va ser denegat el març de 2006 pel ministeri de Justícia. La petició tenia el suport de tots els grups polítics representats a l'Ajuntament de Terrassa, excepte el PP. El document posava de manifest la inquietud de la junta de portaveus per una condemna "desmesurada en relació als fets jutjats".


dimecres, 23 d’abril del 2008

Per què no plou?

TOTHOM QUI SENTI ALGUNA PREOCUPACIÓ PER LA SEQUERA QUE PATIM,

QUE LLEGEIXI I QUE FACI ARRIBAR
AQUEST COMUNICAT A TOTHOM SI US PLAU! SI ÉS QUE US
HO VOLEU CREURE CAL DESTAPAR L'EXISTÈNCIA DE LES
AVIONETES ANTI-PLUJA!



LA SEQUERA QUE ESTEM PATINT A CATALUNYA

POC TÉ A VEURE AMB EL CANVI CLIMÀTIC!



Només patim una greu sequera a Catalunya quan a la resta de la penísula continua plovent,
casual oi? El canvi climàtic està afectant tot el món i també El clima de la
penísula ibèrica i de França, però el que vivim a Catalunya no és fruit del
canvi climàtic!!!!!!!!!!

AVIONETES QUE SURTEN A DISPERSAR LA
PLUJA A
LES COMARQUES DE

LA "CATALUNYA CENTRAL"

JA ÉS HORA QUE ES DESTAPI LA POLÍTICA
DE
DISPERSAR
LA PLUJA TIRANT SULFUR DE PLATA
PER CURAR-SE EN
SALUT LES COMPANYIES ASSEGURADORES DE PEDREGADES I CALAMARSA


Qui vulgui pensar que VEIEM OVNIS que pensi el que vulgui
però ja tenim proves fotogràfiques en què es veu clarament que,
cada vegada que el cel amenaça pluja, unes misterioses avionetes surten i passen per entremig dels núvols, al cap de pocs minuts el cel s'ha dispersat en dos i s'obre una clariana que impedeix que es produeixi la pluja
i torna a sortir el Sol.


Aquest fenomen es produeix a les comarques del Solsonès,
la Segarra, l'Anoia entre d'altres comarques de la
província de Lleida. Estem davant de la política que hi havia darrera dels
incendis provocats del 94 i del 98 a les mateixes comarques. Finalment
la Generalitat va culpar FECSA-ENDESA pel mal estat de les línies elèctriques però tots els que vam viure els incendis i ens van tocar de prop sabem i no oblidarem que per cada foc provocat per una línia d'alta tensió, 15 focus eren provocats manulament pels piròmans pagats per algun peix gros que mai s'ha destapat.


En quinze anys,ens han exterminat els boscos i ara no permetrem que aquestes avionetes continuint sortint a dispersar els núvols, estem disposats a tot per aturar aquest atemptat ecològic que només està patint Catalunya i no sabem qui hi ha al darrera. S'està parlant d'organitzar Antiaeris i la impotència que sentim es de no disposar de tancs militars per fer baixar aquestes avionetes que volen a
pocs metres d'altura.

A Solsona es va fer la primera conferència sobre aquestes
avionetes. Hi van assistir més de 300 persones, i totes afirmaven haver vist alguna
vegada com a mínim aquestes
avionetes
tirant sulfur de plata o algun altre producte químic per evitar la
pluja. També es va donar constància que aquestes avionetes
ja van començar a sortir l'any 98 però ara ha anat a més.
A Calaf ( comarca de l'Anoia) hi ha un dels
dipòsits de cotxes nous a l'aire lliure
més
importants de la provincia de Barcelona i estàn cansats de veure com cada
vegada que el cel amenaça tempesta, passa l'avioneta i evita que caigui
una sola gota d'aigua, evidentment al darrera hi ha les companyies asseguradores d'aquestes multinacionals de cotxes contra pedregades igualment com passa a la província de Lleida amb la fruita.

Tots els pagesos i gent propera estem indignats amb aquesta situació perquè
el govern
segur que té constància d'aquesta activitat però evidentment no en parlarà i a sobre està tirant endavant d'amagat el transvassament del
Segre
tot i la no autorització per part del Govern Espanyol, fins i tot
ja es coneix l'empresa que té adjudicades les obres per al
transvassament.

A mesura que anem avançant sobre el tema anirem informant perquè ja en podeu estar segurs, de l'existència d'aquestes avionetes no en sortirà mai res
als mitjants de comunicació!!!! però som molts els que les veiem! i no veiem
OVNIS encara que alguns ens tractaran de bojos i diran que tenim
al.lucinacions!!!

CAL QUE ENS UNIM PER ATURAR AQUESTA POLÍTICA TERRORISTA PER PART
D'AQUESTES
COMPANYIES ASSEGURADORES!


(comunicat
anònim d'un testimoni)



dimarts, 15 d’abril del 2008

URGENT, VOLEM LES URGÈNCIES!


El passat 1 d´abril va entrar en funcionament la nova reforma sanitària, promoguda per la
Conselleria de Sanitat, segons la qual es concentren les urgències i es tanquen alguns CAP d´alguns pobles
per les nits i els caps de setmana. L´excusa, abaratir costos i la manca de metges.
Els pobles del Bisaura i de l'Alt Lluçanès estem entre aquests pobles que hem perdut, almenys de
moment, un dels serveis bàsics que necessita tenir qualsevol persona, el de tenir una assistència
sanitària quan un més ho necessita, és a dir, quan hi ha una urgència.

El fet és molt greu, i més si tenim en compte que la mitjana d'edat de la població és gran, moltes d´aquestes persones viuen soles i sense cap vehicle per traslladar-se i algunes d´elles, que viuen en cases de pagès encara tenen el problema molt més gros. A part de tot això, que pot semblar una excusa, i no ho és, ens
treuen un servei que ja teníem. Una cosa molt diferent, és que tu demanis uns serveis i que et diguin que no pot ser per les causes que siguin, però que te'n treguin un i més un de bàsic, que t´hi pot anar la vida, és un fet molt greu.

La gent que vivim en aquest territori no ho entenem. Som 9 municipis grans en extensió però petits en nombre d´habitants i som, com deia l 'alcalde de Sant Quirze l´altre dia en una assemblea, de pagès. Aquestes raons no han de servir mai d´excusa per treure´ns res, al contrari, segur que necessitem moltes coses més i que no estan al
nostre abast, precisament perquè vivim en pobles petits i per tant els ajuntaments tenen pressupostos
també petits, i dic això perque també observem que tot es mira des de l´òptica econòmica i aquest és
el greu error de l´administració, perquè és molt més fàcil donar solucions des d´un despatx que
sortir al carrer i donar solucions reals als problemes de la gent. I això és el que ha fet la Generalitat
en aquest problema, tancar els ulls i treure una reforma sanitària que a ells els deu anar molt més
bé, per abaratir costos, però que serà una creu per a tots nosaltres si mai hem de necessitar el
metge.

Nosaltres no ens creiem que trucant a un telèfon (el 061) ens puguin resoldre res tan ràpidament com
trucant al mateix metge del poble que ja coneixem, el qual ja coneix el nostre historial mèdic. Nosaltres
no ens creiem que els tràmits aniran molt més ràpid de la manera que ho diu la conselleria que els
primers auxilis que et pot fer el metge del nopstre CAP, per desgràcia ja n´hem tingut alguns
exemples en els darrers dies. Algunes persones ara són vives precisament per aquests primer auxilis,
no ens creiem que les ambulàncies aniran molt més ràpides si han de venir de fora, perquè ja en
tenim una a Sant Quirze i ara mateix es mor de fàstic, no ens creiem que ho fàcin tan bé molts dels
professionals que hauran de venir de lluny pel fet que no es coneixen ni el trerritori, l´exemple més
clar també el tenim des del passat diumenge quan una família de Besora va haver de trucar al famós
número i ells van demanar on era Besora i un altra que, quan hi va trucar van enviar els metges a
Sant Quirze del Vallès en comptes de Sant Quirze de Besora...i podria donar més casos concrets que
desfan la teoria d´aquesta reforma però crec que m´estendria massa.

El que si és clar és que si vius sol i tens quelcom que no et deixi bellugar, és més fàcil cridar el metge del teu poble i que en uns moments et pugui atendre que haver de trucar al 061 i explicar-lis què tens, quan ho has tingut, què has de fer fins que et vingui un metge de no sé pas on o de prendre´t el que et recomanin?
Cal dir que, en aquest aspecte , els nostres alcaldes des d´un primer moment han estat defensant el
nostre CAP d´urgències, jo no sé si hi podien fer més o menys, però si que sé que en aquesta dura
batalla han estat ben sols, ja que la resta de la comarca també han mirat cap a un altre cantó i tothom
ha tirat per casa. A Vic ja els va bé, ser el centre de les urgències,; a Manlleu callen, i per tant
donen la raó a la Generalitat, perquè hi ha un deute important amb la Conselleria de Salut per les
reformes de l'hospital de Sant Jaume, bàsicament, i a Torelló van deixar a l´estacada els nostres
alcaldes i es van acontentar amb una ambulància medicalitzada que només serveix per a urgències
greus ; però els usuaris del CAP per qualsevol cosa també s´hauran de desplaçar cap a Vic i a
Centelles han fet prevaldre la importància que té el seu alcalde al seu partit i el càrrec que ocupa al
Consell Comarcal per no tancar el seu CAP.

A molts altres pobles també els han tancat el CAP, però aquests no han dit res ni han lluitat per tenir-lo, uns per la proximitat de Vic i altres perquè obeeixen les ordres dels seus partits, que no de la gent del poble que és a qui realment es deuen. Explico això perque també es vegi la gran deslleialtat d'alguns polítics, alcaldes o no, vers els seus veïns i també per la insolidaritat que hi ha hagut en tot moment cap a aquests pobles petits en què vivim nosaltres per part dels mateixos.

Aquest problema, com us podeu imaginar, i ja s'ha pogut comprovar amb les mobilitzacions
multitudinàries d'aquests darrers dies, ha trasbalssat la gent d´aquest territori perqueè no creiem
que ens mereixem el que ens està passant. Molts, per no dir tothom, creiem que les necessitats
bàsiques ( sanitat, educació, habitatge...) les hem d'obtenir tots per igual sense excloure ningú per
cap motiu.

Ah! i deixeu-me afegir una cosa més perquè és important. Com molts sabreu s'està desdoblant la
carretera que passa pel Bisaura i fins a Ripoll. S´ha dit per part de l´administració que quan s´arribi al pont de Borgonyà hi haurà importants talls per les obres, alguna vegada fins i tot haurem d´anar a donar la volta per Sant Boi i la Trona, això vol dir donar molta volta i molt temps de més per anar al mateix lloc. En poques paraules, encara que sigui per dos anys, quedarem encara més aïllats i per tant ho tindrem més difícil si hi ha urgències. Tot suma.

PEP MUSTÉ
(Membre de la Plataforma pel servei d'urgències a Sant Quirze)

dilluns, 14 d’abril del 2008

El ball de la Geli

Actes pel decreixement a Vic


Xerrada, taller i sopar de la cooperativa.

Data:
15 Abril, 2008 - 18:00
C. S La Torratxa
C/Joan de Serrallonga, 3

18:00 - Xerrada d’introducció al decreixement ( 1h)
19:00 - Inici del taller sobre DECREIXEMENT MUNICIPAL (2,5h)
21:30 - Sopar amb aliments de la cooperativa.

Posem en Marxa el decreixement perquè és Temps de Re-voltes, perquè és necessari construir una altra manera de viure, i perquè per fer-ho, cal conèixer com vivim i cap a on porta el model de vida que ens estan venent. És hora de començar una Marxa respectuosa amb la natura, que recorri, visiti, intercanvii i creii amb totes aquelles organitzacions locals de cada territori. És hora d'alliberar-nos del poder del sistema dominant, d'organitzar la insubmissió, de reagrupar-nos, de prioritzar les alternatives, i d'interconnectar-les unes amb les altres. És hora de deixar de treballar per l'economia de creixement i dedicar-nos a practicar el decreixement.

dilluns, 7 d’abril del 2008

Més d'un miler de persones tallen la C-17 a Sant Quirze per protestar pel tancament del CAP a la nit




Davant la reforma que el Departament de Salut de la Generalitat
ha tirat endavant des del dia 1 d´abril a Osona s´han restringit
els serveis d´urgències d´uns quants municipis de la comarca,
entre els quals els de Sant Quirze de Besora, que donava cobertura
a vuit municipis més, municipis petits en habitants però grans
en territori.
Això vol dir que existeixen multitud de masies i cases de pagès
allunyades entre elles i del municipi. Per tot això des de fa ja
algun temps els ajuntaments d´aquests municipis lluiten per
mantenir el servei d´urgències a Sant Quirze de Besora com fins
ara. Com que la Conselleria de Salut no ha fet
cas de la crida d´aquests municipis s´ha creat una plataforma
en defensa d´aquests sserveis d´urgències tan necessaris i
imprescindibles per tota la subcomarca del Bisaura i
l´Alt Lluçanès. Aquesta plataforma ha endegat un seguit de
mobilitzacions aquesta darrera setmana que ha estat
secundada per molta gent en totes les accions.
Aquestes accions van començar en una assemblea multitudinària
per aprovar la línea de la plataforma i del calendari de
mobilitzacions que es portarien a terme.
Les accions han consistit en ocupar el CAP tots els dies de la setmana i
tallar la carretera el diumenge a la tarda que és quan hi ha
més tràfic a la C-17. Més de mil persones van participar en
aquesta acció, ahir dia 6 d'abril, una xifra molt important si tenim en compte que
al Bisaura hi viuen 4500 persones. Les mobilitzacions continuaran
tota la setmana que ve si no es veu que hi ha marxa enrera
de la conselleria.

PEP MUSTÉ, membre de
la Plataforma a favor
del servei d´urgències a Sant Quirze