El passat 23 de novembre, el Fòrum de Debats va organitzar la conferència LLENGUA, CULTURA I POLÍTICA A LES ILLES BALEARS, acàrrec de Tomeu Martí i Florit, coordinador de l'Obra Cultural Balear (OCB).
L’advocat Francesc Arnau, de qui Joan Brugués va dir que “creu en la justícia de debò”, va ser l’encarregat de presentar el conferenciant.
Arnau va explicar que va conèixer Tomeu a la comissaria de Can Tunis, quan ell formava part de
Tomeu Martí va començar el seu parlament situant-nos en l’actualitat de les illes Balears, poc conegudes al principat. Va destacar-ne algunes dades rellevants: per exemple, que a Mallorca la població es duplica a l’estiu, amb el consegüent dèficit d’infraestructures; de la seva capacitat d’autodestrucció (“Es tallen els arbres per recollir-ne els fruits”). Caldria una extensió de les illes sis vegades superior a l’actual, va dir, per tal que el consum d’ara fos sostenible: el trànsit aeri de les Balears és superior al de Turquia, i hi ha més places hoteleres que a Grècia, i tants cotxes com habitants, per exemple.
Seguidament va fer un repàs de la situació política. Va dir que sempre s’han sentit tractats com a una colònia per l’estat espanyol.
Va destacar dues etapes polítiques diferenciades: Des de 1999 al 2003, van governar forces no conservadores. Es destapa la corrupció i hi ha avenços culturals importants.
Del 2003 al 2007, però, tornen els conservadors amb Jaume Matas, amic de Zaplana, que endeuten les illes per cinquanta anys i construeixen les autopistes d’Eivissa, una gran ferida al territori, i el metro de ciutat de Palma, amb els resultats actuals: inundacions cada vegada que plou. Tanca “Som ràdio”, criminalitza el català, i fa un decret de trilingüisme a les escoles que de fet només es tradueix en una menor presència del català. Durant el seu mandat, també es produeix la ruptura de l’Institut Ramon Llull.
Durant les darreres eleccions, però, el panorama va canviar. Es destapa el cas Andratx de corrupció urbanística, i hi ha una fuga de vots del PP. Amb la pluralitat que en resulta, hi ha més possibilitats culturals i socials.
Tomeu Martí ha escrit en els darrers anys els següents llibres:
“Retorn a
L’home calb i amb corbata negra tanca el puny. El dels cabells blancs, amb ulleres fashion de color marró, obre les mans en un gest ampli.
El Cuní, avui amb ulleres lila i corbata taronja, obre i tanca la mà esquerra, i després fa el gest d’escombrar-ho tot, horitzontalment.
La dona (només una) de cara llarga, pontifica amb les dues mans: ajunta els índexs amb el corresponent dit gros, com dues nanses, molt seriosa. No se li mou ni un cabell.
L’encorbatat més jove, molt morè, espera el seu torn amb signes evidents d’avidesa o angoixa.
El Cuní somriu; les dues mans condescendeixen, generoses, toves, àgils...
El dels cabells blancs posa les dues mans en angle obtús, cap avall, amb la boca petita i dura. Després fa anar amunt i avall el bolígraf, com si clavés una espasa imaginària.
L’home més jove fa un gest que és un sotrac, una sorpresa falsa. Se li dispara l’índex, el puny dret es tanca, s’afluixa el coll amb la corbata ajustada, com una soga.
El Cuní, amb la mà esquerra plana i enlairada, opina, convençut.
El calb arronsa el coll curt, molt escèptic: la mà, que fa cistella amunt, obre i tanca un parèntesi.
El Cuní s’autoassenyala el pit amb les dues mans.
El calb replica: ulls rodons, mans encreuades, amb un gest desmenjat de “no hi ha res a fer”.
El Cuní conclou, amb el bolígraf negre entre els dits, com un cigarret. Ara la mà gira, l’índex se li escapa amunt. Amb la dreta s’agafa els dits de l’esquerra, compta: un, dos, tres. Prou. Anuncis.
Ni una sola notícia en aquesta estona, a TV3, només la xerrameca. No sé què han dit, no els escolto mai, sempre trec el so. No els aguanto.
(Roser Iborra)
Les obres de construcció de dues torres elèctriques de la MAT a la finca Els Focs de Folgueroles, al peu de l’ermita de Sant Jordi de Puigseslloses, van quedar aturades dimecres a la tarda. Ho va forçar la seva propietària, Sílvia Roura, després que els veïns l’avisessin que havien entrat màquines al seu camp. A ella, segons explica, ningú li ha notificat que per allà hi ha de passar el traçat de la línia elèctrica ni ha signat cap document d’expropiació ni ha autoritzat l’obra.
“Era a casa [viu a Sentmenat, al Vallès Occidental] i em van dir que ens estaven clavant estaques i foradant el terreny”. Quan hi va arribar es va trobar que li havien aixafat un camp de conreu per aplanar el terreny i fet quatre forats que havien de servir com a fonaments per aguantar la torre i començaven a senyalitzar on havien de foradar per muntar la segona torre.
Després d’una discussió amb els treballadors, Roura es va plantar al mig d’on s’estava treballant i va trucar als Mossos d’Esquadra. Vint minuts més tard arribaven dues patrulles, poc després que els treballadors haguessin desistit i desmuntat la instal·lació. “Ells ens han dit que tenen tots els permisos”, deia un dels agents, que els va identificar. El mateix dimecres Roura va presentar denúncia pels fets i dijous va enviar una màquina a tapar els forats que li havien fet al camp.
Sota el lema “El poble oblidat, solidaritat amb el poble saharauí”, el Consell de Cooperació i Solidaritat de Centelles, amb col•laboració amb l’Ajuntament i la Delegación del Frente Polisario en Catalunya, ha organitzat per aquest cap de setmana, divendres i dissabte 9 i 10 de novembre, tot un seguit d’activitats a la població.
| | |
| | |
| | |
Clica la imatge per una versió més gran  | |
| TARDOR LLIBERTÀRIA Dissabte 10 de novembre A l’Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat. * 12 h “Refent pintades”. * 18 h Xerrada sobre els organismes modificats genèticament (transgènics) i l’alimentació. * 21 h Sopar vegà (confirma la teva assistència a: actll (at) berguedallibertari.org). * 23 h Actuació musical de C-UTTER. Dissabte 17 de novembre * 12 h Visita guiada per la “Berga obrera” (trobada i sortida des de la plaça cremada). * 18 h A l’Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat xerrada sobre la lluita veïnal al forat de la vergonya (Barcelona) a càrrec dels seus protagonistes i amb projecció d’audiovisuals sobre el cas. * 21 h Exquisit sopar vegà a càrrec de la BVanda (confirma la teva assistència a: actll (at) berguedallibertari.org). * 23 h Aniversari de l’Ateneu Columna Terra i Llibertat amb una mítica “NOCHE DE FIESTA” amb: dansa del ventre i és clar, la teva actuació! Dissabte 24 de novembre * 11 h Taller de desobediència a càrrec dels companys d’Esplugues de Llobregat que lluiten contra el “Pla Caufec”. * 18 h Xerrada sobre la lluita contra el “Pla Caufec” a càrrec dels companys d’Esplugues. * 23 h Actuació de “El Ataque de la Basura Radioactiva (ABR)”. Diumenge 25 de novembre * 18 h Presentació de la reedició del llibre Anarquisme i qüestió nacional a càrrec del col·lectiu editor: Negres Tempestes i amb la participació de Jordi Martí Font (del Catalunya de la CGT). Dissabte 1 de desembre * 18 h Recital poètic amb Jesús Lizano i Blanca Vidal. * 23 h Actuació de màgia amb Magic Cambras. * 00 h Música en directa amb Manolito’s Band. Exposició permanent a l’Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat sobre la lluita contra el civisme institucional. ORGANITZA: Centre d’Estudis Josep Ester Borràs Ateneu Columna Terra i Llibertat (carrer del Balç número 4, Berga) | |
| Mira també: http://www.berguedallibertari.org | |
Barcelona 27.- Ahir feia bon dia. Un noi, una noia i jo anàvem baixant per Regomir, en direcció a Correus. Ara un pas, ara un altre. Era un dia d´aquests en què la pol·lució criminal no aconsegueix impedir que el sol i l´aire de mar alegrin els veïns i veïnes del barri Gòtic. Ara, a migdia, el que menys m´atrau és la idea d´anar a tancar-me en qualsevol edifici judicial. Però ja sé que no m´ha de costar gens vèncer aquesta mandra. Si aquests dos que caminen al meu costat varen gosar, la setmana passada, plantar cara als Mossos d´Esquadra, quan es disposaven a realitzar l´ineluctable desallotjament de la casa, ben bé puc jo, avui, fer l´esforç d´entrevistar-me una vegada més amb un funcionari de l´Estat. O amb dos.
Just al principi de
Avui es pot dir que
Quina mena d´ordres devia impartir, aquesta Senyoria, la setmana passada, perquè els policies s´atrevissin a agafar pel coll aquesta dona que camina al meu costat, tan bon punt la varen veure a l´interior de la casa, amb el telèfon mòbil a l´orella ? No li varen donar cap oportunitat. La varen escanyar fins a tallar-li la respiració... i després varen afluixar. No és la primera persona que m´explica aquesta manera de procedir per part de la policia. Sense anar més lluny, a la primera plana de la "Directa" del 24-10-07, hi ha una fotografia on es veu perfectament com
Com devia redactar aquesta Senyoria el manament judicial, perquè els policies arrosseguessin pels peus aquest noi que ara camina al meu costat, tirat pel terra de la casa, d´una habitació a una altra, sense cap necessitat, només pel gust de fer-ho ? Per què els molesta tant la solidaritat ? Per què s´havien indignat tant, els policies, quan aquesta persona havia fet una temptativa per ajudar la noia que estaven estrangulant ?
"NO HI HA CADIRES PER A TOTHOM"
A les dotze en punt, quan l´agent judicial ens introdueix al despatx de
Veiem
El noi i jo sortim del despatx , disposats a aconseguir dues cadires més. Estic tan enfadat a causa d´aquesta mala educació insuportable, que tot em sembla un gran parany. Un parany surrealista, com si tots aquests expedients i paperots de sobre taules i cadires, fossin en realitat cagallons de jutges o jutgesses, que els han dipositat aquí mateix, amb la malèvola intenció que en trepitgem algun, rellisquem i ens enfanguem amb els altres i entre nosaltres.
Em sento com aquella supervivent del camp de concentració d´Auschwitz-Birkenau, que va anar a entrevistar-se amb el jerarca local de
"JO
Malgrat tot, ens recordaran després les advocades d´ofici, aquesta jutgessa no és de les pitjors: ens ha escoltat i ens ha donat explicacions ! Sí, però jo crec que només ho ha fet en adonar-se, en els primers trenta segons de l´entrevista, que no podia amb nosaltres. Quan ha vist que l’única dona no advocada de la nostra comissió, és precisament qui treu el tema de les cadires i no para fins que tots i totes ens podem asseure. És per això que, a partir d´aqui, ni
Per què havien vingut de matinada, sense avís previ ? Per què no havien notificat el dia i l’hora previstos per al desallotjament ? Per què els policies no havien ni trucat a la porta ? Per què havien destrossat tots els mobles i pertinences de les persones okupes ? Per què els policies s´havien negat a ensenyar l´ordre judicial, malgrat els requeriments que una de les advocades d´ofici els havia fet ? Aquella advocada d´ofici amb qui estava parlant amb el mòbil aquella noia, en els primers moments del desallotjament salvatge, quan un policia va començar a escanyar-la ?
"Jo em limito a aplicar la llei", ens replica, quan li retreiem que en la diligència manuscrita del dia del desallotjament, s´especifica que el manament judicial qualifica com a "objectes abandonats" tots els que es trobin en la casa, en entrar
I jo miro l´ordinador de sobre la taula i tots aquells llibres de lleis que hi ha escampats. I me´ls imagino tots dos, Jutgessa i Secretari, fent "corta y pega", és a dir, un desallotjament rera l´altre, sense cap mena de sensibilitat, sense tenir en compte les persones que patiran les seves ordres despietades. I tot això per a major honra, glòria i enriquiment del Capital Immobiliari...
"VOSALTRES ELS HEU VOTAT..."
La Jutgessa riu, cap al final de l´entrevista, quan li expliquem els comentaris que feien els policies, durant el desallotjament, davant de les protestes de les seves víctimes: "Nosaltres només obeim ordres. I vosaltres sou els qui heu votat els polítics que ens donen aquestes ordres. De manera que ara us feu fotre !" I nosaltres ens preguntem si aquests dos funcionaris que tenim davant són capaços de sentir preocupació per alguna altra cosa que no sigui la seva pròpia cadira, el seu escalafó.
Em sembla que té raó en Josep Pla, quan diu: "... L´aspecte que tenen els buròcrates quan es coneixen superficialment, és el de les persones corrents. Si teniu, però, la desgràcia d´arribar-hi a tenir una certa franquesa, us adoneu que la seva conversa es redueix al tema del seu company o del superior, considerats com a uns enemics -- des del punt de vista de l´escalafó, s´entén. Arriba un moment en què aquesta conversa se us fa tan pesada, tan avorrida, us sembla una forma tan grotesca de la megalomania, que quan el veieu venir en fugiu de la manera que sigui -- com el dimoni de la creu. És absolutament sorprenent de veure com els homes poden viure d´ínfimes petiteses." ("Notes Disperses", Obra Completa. Volum XII, pàgines 406 i 407. Barcelona 1969).
Sortim del seu despatx. Darrera queda la fotografia oficial del monarca espanyol, estaquirot real, testimoni mut i President d’aquesta i de totes les entrevistes, judicis i injustícies que es fan en aquestes sales. Al costat el calendari obsequiat pel Departament de Justícia de
Francesc Arnau i Arias, 27-10-07
