dissabte, 23 de febrer del 2008

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA


8 de març de 2008
CEI - Osona

· Taula rodona "POLÍTIQUES DE GÈNERE ALS AJUNTAMENTS"
a càrrec de Laia Jurado, Anna Gabriel (regidores de la CUP a Vic i Sallent) i Elisabet Molina (membre de les Dones del Sac).
Dijous, 6 de març de 2008 a 2/4 de 9 del vespre al CASINO DE VIC.
Organitza: CUP-Vic
· HOMENATGE A LA DONA PAGESA, amb LECTURA DE TEXTOS DE DONES
Dissabte, 8 de març de 2008 a les 6 de la tarda a la PLAÇA MISERICÒRDIA DE VIC (cantonada amb carrer Nou)
Organitza: CUP-Vic i MAULETS
· "LES DONES PARIM, LES DONES DECIDIM - xerrada sobre l'avortament lliure i gratuït"
Dimecres, 12 de març de 2008 a les 8 del vespre AL CASINO DE VIC
Organitza: Casal MANEL VIUSÀ de Vic
· PINTADA D'UN MURAL
Dissabte, 8 de març de 2008 a les 11 del matí
a la zona de l'EMBARCADOR DEL TER DE MANLLEU
Organitza: Casal Popular BOIRA BAIXA de Manlleu

dimecres, 20 de febrer del 2008

Concentracions de protesta contra el tancament, avui fa cinc anys, del diari Egunkaria



(Informació de vilaweb)
Al vespre se'n fan a municipis bascos i a Barcelona

Centenars de manifestants s'han concentrat avui al parc Martín Ugalde d'Andoain (Berria n'ofereix un vídeo), on fins fa cinc anys hi havia la seu el diari Egunkaria, que fou clausurat per ordre del jutge de l'Audiència Nacional espanyola Juan del Olmo. Representants del món de la cultura del País Basc i alguns dels imputats en el cas han protestat contra el tancament del diari i contra les acusacions de col·laboració amb ETA fetes per part de la justícia espanyola.

L'any passat es va obrir el judici oral contra els set acusats, entre els quals l'últim director del diari, Martxelo Otamendi, que avui participarà en una concentració de protesta contra el judici a la plaça de Sant Jaume de Barcelona (a les vuit del vespre).

A la mateixa hora hi haurà concentracions a la majoria de municipis bascos. VilaWeb, entre més diaris de tot el món, publica avui un anunci contra la celebració del judici.

El judici

L'Audiència espanyola va obrir el judici pel cas Egunkaria contra el criteri de la fiscalia, que va demanar de sobreseir el cas. El fiscal demanava que es deixessin sense efecte els processaments dictats el novembre del 2004 pel jutge Del Olmo perquè no hi havia indicis per a mantenir l'acusació de col·laboració amb ETA.

Ara hi ha dos sumaris oberts del cas Egunkaria: el sumari del tancament del diari, amb set acusats de tenir lligams amb ETA (amb una petició de pena de noranta-vuit anys de presó, en total); i el sumari econòmic, amb vuit acusats d'estafa a Hisenda i d'irregularitats per a obtenir subvencions. Segons la fiscalia i la defensa, els delictes econòmics no s'havien de jutjar a l'Audiència, sinó a Guipúscoa. Però l'Audiència s'hi nega, perquè creu que els delictes econòmics tenen connexions terroristes, i demana penes de tretze a vint-i-sis anys de presó i una multa de 235 milions d'euros als acusats.

dissabte, 9 de febrer del 2008

COMUNICAT DE PREMSA, CUP MONTESQUIU


Fa uns quants dies es va rebre a totes les cases, enviat per la Generalitat de Catalunya, un suplement de la revista InfoCatalunya on es detallava el Pla integral d’urgències (PIUC 2007/2008)
En l’esmentat Pla corresponent a la Regió Sanitària Catalunya Central, comarca d’Osona, figura el CAP Sant Quirze de Basora com a centre d’atenció continuada 24 hores.
El passat dimecres 23 de gener, al Consell Comarcal , es van reunir representants del Servei Català de la Salut (SCS) i del Sistema Integrat de Salut (SISO) amb els alcaldes de la comarca, que per cert només hi van assistir la meitat dels ajuntaments, per explicar els canvis previstos que significarien la supressió del servei 24 hores a alguns CAP, entre els quals el de Sant Quirze de Besora.
Davant la suposada “bassa d’oli” que va significar aquesta reunió l’ Assemblea de la CUP de Montesquiu vol donar a conèixer els següents punts:

Primer.- Expressar el nostre total desacord a una mesura que perjudica les poblacions del Bisaura i que, si més no, pertorba la tranquil•litat de tenir un servei mèdic d’urgències proper.

Segon.- Ja fa temps que a Vic els professionals mèdics es queixen de la manca i la fugida de metges cap a d´altres indrets, tenint que importar professionals d´altres paisos per la manca d´aquests efectius. Nosaltres, la CUP i molts ciutadans ens preguntem com es pensa apaivagar aquest enrenou que produirà a la resta de la comarca haver d´anar a urgéncies a Vic? Els coordinadors d´aquest pla encara no han donat cap resposta.

Tercer.- Seguint amb les preguntes que ens fem els ciutadans de a peu. Tindran els serveis mèdics , de transport...necessaris per atendre els pacients que en un moment donat ho necessiti? Tampoc hi ha resposta de moment.

Quart.-Com es pot veure hi ha poca informació al respecte de tot el que ens incumbeix com a bisaurencs i per tant això ens fa encara més reacis a aquest canvi que la Generalitat pretén fer. Per tant la CUP demanem tota la informació, que no desinformació, immediata de tot el que s´està cuent en contra dels pobles del Bisaura.

Cinquè.-Ja que en el programa electoral de l’equip de govern de Montesquiu, així com també en el nostre, figura una oposició contrària a la reforma, que ja es preveia abans de les eleccions , reclamar al nostre Ajuntament el compromís contret, informant també als veïns de les gestions fetes en defensa del manteniment de l’actual sistema.

Sisè.- La CUP de Montesquiu es posa a disposició de tots els grups cívics , inclosos els consistoris municipals, del Bisaura per emprendre conjuntament les accions que es considerin més adients en defensa del Servei 24 hores del CAP de Sant Quirze.

Montesquiu, 30 de gener de 2008.

dilluns, 4 de febrer del 2008

TEMPS DE RE-VOLTES


Posem en Marxa el decreixement!
Posem en Marxa el decreixement perquè és Temps de Re-voltes, perquè és necessari construir una altra manera de viure, i perquè per fer-ho, cal conèixer com vivim i cap a on porta el model de vida que ens estan venent. És hora de començar una Marxa respectuosa amb la natura, que recorri, visiti, intercanviï i creï amb totes aquelles organitzacions locals de cada territori. És hora d'alliberar-nos
del poder del sistema dominant, d'organitzar la insubmissió, de reagrupar-nos,de prioritzar les alternatives, i d'interconnectar-les unes amb les altres. És hora de deixar de treballar per l'economia de creixement i dedicar-nos a practicar el decreixement.

Febrer, març i abril 2008

Temps de Re-voltes, posem en Marxa el decreixement!
Presentació
El proper 10 de febrer comencem una Marxa amb bicicleta pel territori. Durant més de
dos mesos ens aturarem a una trentena de poblacions per compartir debats sobre decreixement i altres maneres de viure i d’organitzar-nos. Aportarem reflexions entorn el
context actual de crisi energètica i com el sistema financer condiciona la nostra existència.
Enfront aquest context, creiem que és necessari un nou sistema econòmic realment sostenible. Desmonetitzar aspectes de l’economia i alhora, impulsar la construcció d’un altre funcionament monetari.
La Marxa és necessària perquè el canvi de model de vida va més enllà d’una convicció, és una necessitat. Per aquesta raó, volem fer-la participativa, obrir-la a a totes aquelles persones i col—·lectius que s’hi vulguin sumar, que vulguin acompanyar-nos en aquest
recorregut per a la construcció d’una altra manera de viure.

La crisi energètica, punta de llança de la crisi ecológica planetària

Diferents estudis demostren com estem ja sobre el pic del petroli, el punt màxim de producció diària de l'or negre que la geologia del nostre planeta permetrà. Abans del 2025, també declinaran
irreversiblement la producció de gas, de carbó i d'alguns minerals imprescindibles per a la indústria i la tecnologia. A partir d'aquí, l'energia diària disponible per a la humanitat començarà presumiblement, a declinar.
L'esgotament dels recursos energètics fòssils i el canvi climàtic que provoca el seu consum, ens aboquen a la urgent transició cap a un model energètic de poc consum basat en les energies renovables. La qüestió energètica és transcendental per poder avançar cap a un model de vida realment sostenible, però el problema no és només de falta d'oferta de recursos energètics i minerals, tot i que això per si sol pugui arruinar el nostre modus vivendi. L'assalt de la humanitat contra el medi ambient ha deixat molts ecosistemes en un estat tan fràgil, en alguns casos irreversible, que qualsevol nou impacte els pot portar a un col—·lapse catastròfic; la greu disminució de les reserves de peixos, d'aqüífers, d'espècies animals i de boscos primaris en són una mostra incontestable.

Decreixement, una altra manera de viure

Al mateix temps que la crisi energètica s’evidencia, el nostre model de vida es sosté en un consum abundant de recursos i energia, per tant, el model de globalització, de mercat mundial de productes,
de transports i serveis haurà necessàriament de canviar per a fer front a les conseqüències d’aquest model de creixement. Un model que no tan sols no és possible, sinó que tampoc és just ni
desitjable. No és possible degut a la limitació energètica i de recursos, no és just perquè exclou la majoria de la humanitat, i fa que uns visquem a costa dels altres, i no és desitjable,senzillament,perquè el fet de poder consumir més, d’acumular comoditats i objectes no ens fa més feliços.
Davant d'això, apostem pel decreixement. Tal com va dir Ghandi: “Hem de viure amb menys per tal que els altres (i tots en general) puguin senzillament viure”. Hem de decrèixer, no només per necessitat sinó per humanitat. Hem de decrèixer per a seguir vivint, i per a viure tots millor. Hem de viure més localment i senzillament, relocalitzar la producció i el consum, reutilitzar, reciclar, consumir
menys i descentralitzar la producció d'energia. A petita escala, doncs, podem aportar més que un granet de sorra perquè la base es troba precisament, en viure localment amb el que tenim a l'abast.

Temps de Re-voltes, posem en Marxa el decreixement!

El sistema financer, el frau bancari de la creació de diner

El 1971 es va fer desaparèixer el patró or, és a dir, que es va deixar d'usar l'or com a base real del diner. Tot i canviar aquest aspecte fonamental del sistema monetari, els bancs centrals i privats van continuar creant diners, però amb unes reserves que només són anotacions bancàries que signifiquen diners, però que no estan garantides per cap diner que puguem considerar real. És un pur contracte que només té valor perquè tothom n'hi donem.
El diner que es crea avui en dia, es crea bàsicament a partir de préstecs, és a dir, en forma de deute,sigui deute públic, deute comercial, deute extern o deute de particulars. Per tant, els bancs es lucren amb un diner que creen del no-res i que només ells poden crear. Si el diner ja no és or i si els diners són en l'actualitat purament una creació humana no recolzada per cap valor físic, per què aquests diners només els creen els bancs, i per què només ho fan en forma de deute a retornar amb interessos?
Un sistema així, basat en endeutaments i interessos creixents, només es manté si hi ha un creixement econòmic exponencial, un creixement que destrueix el planeta.
Volem posar sobre la taula com aquest sistema pervers és íntimament responsable de la pobresa i la crisi ecològica, i com és imprescindible construir unes altres regles del joc perquè tinguem una economia compatible amb el decreixement i la justícia social.
És per això, i donada la importància cabdal del sistema financer en la actualitat, que trobem necessari un debat per posar sobre la taula propostes per gestionar el fet econòmic d’una altra
manera.

Una altra economia


Com es creen els diners també ens afecta el dia a dia. En aquest món capitalista, la supervivència personal i dels projectes col—·lectius es troba en dificultats. Les persones actives socialment, també
estem afectades pel robatori que signifiquen els preus dels lloguers i les hipoteques dels habitatges,així com cada vegada més, per l'encariment de la cistella de la compra. Cada cop més, aquest
sistema ens obliga a lluitar per arribar a final de mes, quan el que volem és lluitar per enderrocar-lo.
L'economia dominant, on els preus no tenen en compte el valor real de les coses i la finitud dels recursos de la natura, ens dificulta enormement l'extensió de les iniciatives que porten la llavor del
decreixement a dins; la comunicació de les propies lluites que s'oposen al sistema imperant,defensant el territori i la seva gent. Per aquesta raó, cal construir aquí i ara, una altra economia que
davant dels grans reptes socials i ecològics que ens esperen, ens permeti confrontar-nos amb el sistema dominant des d'una nova autonomia, una nova força.
Trobem que fa falta construir un espai d'afinitats, d'intercanvis, de sinèrgies entre el camp i la ciutat,d'economia solidària, monetaritzada o no. Un projecte d'economia contrahegemònica que ens
permeti enfortir les lluites dels moviments socials i reforçar totes les iniciatives locals i ecològicament coherents amb un món de baixa energia. Cal pensar plegats la posada en marxa d'un nou sistema
econòmic dissenyat per al decreixement. Volem posar aquesta idea en comú amb tots vosaltres, i anar-la construint plegats!

Uns mesos després de la Marxa, del 4 al 6 de juliol d'aquest any, proposem una gran trobada en un lloc per confirmar, per posar tots junts els fonaments d' aquest pla,d'aquesta xarxa.

Temps de Re-voltes, posem en Marxa el decreixement!

La vostra col·—laboració és necessària. Us demanem, que des dels vostres barris, pobles o ciutats ens ajudeu a difondre aquesta Marxa i animeu a la participació.

Per a qualsevol suggerència o col·laboració:
Pàgina web: en construcció
Correu electrònic: revoltes@tempsdere-voltes.cat
Telèfon: 932170623