TEMPS DE RE-VOLTES

Posem en Marxa el decreixement!
Posem en Marxa el decreixement perquè és Temps de Re-voltes, perquè és necessari construir una altra manera de viure, i perquè per fer-ho, cal conèixer com vivim i cap a on porta el model de vida que ens estan venent. És hora de començar una Marxa respectuosa amb la natura, que recorri, visiti, intercanviï i creï amb totes aquelles organitzacions locals de cada territori. És hora d'alliberar-nos
del poder del sistema dominant, d'organitzar la insubmissió, de reagrupar-nos,de prioritzar les alternatives, i d'interconnectar-les unes amb les altres. És hora de deixar de treballar per l'economia de creixement i dedicar-nos a practicar el decreixement.

Febrer, març i abril 2008

Temps de Re-voltes, posem en Marxa el decreixement!
Presentació
El proper 10 de febrer comencem una Marxa amb bicicleta pel territori. Durant més de
dos mesos ens aturarem a una trentena de poblacions per compartir debats sobre decreixement i altres maneres de viure i d’organitzar-nos. Aportarem reflexions entorn el
context actual de crisi energètica i com el sistema financer condiciona la nostra existència.
Enfront aquest context, creiem que és necessari un nou sistema econòmic realment sostenible. Desmonetitzar aspectes de l’economia i alhora, impulsar la construcció d’un altre funcionament monetari.
La Marxa és necessària perquè el canvi de model de vida va més enllà d’una convicció, és una necessitat. Per aquesta raó, volem fer-la participativa, obrir-la a a totes aquelles persones i col—·lectius que s’hi vulguin sumar, que vulguin acompanyar-nos en aquest
recorregut per a la construcció d’una altra manera de viure.

La crisi energètica, punta de llança de la crisi ecológica planetària

Diferents estudis demostren com estem ja sobre el pic del petroli, el punt màxim de producció diària de l'or negre que la geologia del nostre planeta permetrà. Abans del 2025, també declinaran
irreversiblement la producció de gas, de carbó i d'alguns minerals imprescindibles per a la indústria i la tecnologia. A partir d'aquí, l'energia diària disponible per a la humanitat començarà presumiblement, a declinar.
L'esgotament dels recursos energètics fòssils i el canvi climàtic que provoca el seu consum, ens aboquen a la urgent transició cap a un model energètic de poc consum basat en les energies renovables. La qüestió energètica és transcendental per poder avançar cap a un model de vida realment sostenible, però el problema no és només de falta d'oferta de recursos energètics i minerals, tot i que això per si sol pugui arruinar el nostre modus vivendi. L'assalt de la humanitat contra el medi ambient ha deixat molts ecosistemes en un estat tan fràgil, en alguns casos irreversible, que qualsevol nou impacte els pot portar a un col—·lapse catastròfic; la greu disminució de les reserves de peixos, d'aqüífers, d'espècies animals i de boscos primaris en són una mostra incontestable.

Decreixement, una altra manera de viure

Al mateix temps que la crisi energètica s’evidencia, el nostre model de vida es sosté en un consum abundant de recursos i energia, per tant, el model de globalització, de mercat mundial de productes,
de transports i serveis haurà necessàriament de canviar per a fer front a les conseqüències d’aquest model de creixement. Un model que no tan sols no és possible, sinó que tampoc és just ni
desitjable. No és possible degut a la limitació energètica i de recursos, no és just perquè exclou la majoria de la humanitat, i fa que uns visquem a costa dels altres, i no és desitjable,senzillament,perquè el fet de poder consumir més, d’acumular comoditats i objectes no ens fa més feliços.
Davant d'això, apostem pel decreixement. Tal com va dir Ghandi: “Hem de viure amb menys per tal que els altres (i tots en general) puguin senzillament viure”. Hem de decrèixer, no només per necessitat sinó per humanitat. Hem de decrèixer per a seguir vivint, i per a viure tots millor. Hem de viure més localment i senzillament, relocalitzar la producció i el consum, reutilitzar, reciclar, consumir
menys i descentralitzar la producció d'energia. A petita escala, doncs, podem aportar més que un granet de sorra perquè la base es troba precisament, en viure localment amb el que tenim a l'abast.

Temps de Re-voltes, posem en Marxa el decreixement!

El sistema financer, el frau bancari de la creació de diner

El 1971 es va fer desaparèixer el patró or, és a dir, que es va deixar d'usar l'or com a base real del diner. Tot i canviar aquest aspecte fonamental del sistema monetari, els bancs centrals i privats van continuar creant diners, però amb unes reserves que només són anotacions bancàries que signifiquen diners, però que no estan garantides per cap diner que puguem considerar real. És un pur contracte que només té valor perquè tothom n'hi donem.
El diner que es crea avui en dia, es crea bàsicament a partir de préstecs, és a dir, en forma de deute,sigui deute públic, deute comercial, deute extern o deute de particulars. Per tant, els bancs es lucren amb un diner que creen del no-res i que només ells poden crear. Si el diner ja no és or i si els diners són en l'actualitat purament una creació humana no recolzada per cap valor físic, per què aquests diners només els creen els bancs, i per què només ho fan en forma de deute a retornar amb interessos?
Un sistema així, basat en endeutaments i interessos creixents, només es manté si hi ha un creixement econòmic exponencial, un creixement que destrueix el planeta.
Volem posar sobre la taula com aquest sistema pervers és íntimament responsable de la pobresa i la crisi ecològica, i com és imprescindible construir unes altres regles del joc perquè tinguem una economia compatible amb el decreixement i la justícia social.
És per això, i donada la importància cabdal del sistema financer en la actualitat, que trobem necessari un debat per posar sobre la taula propostes per gestionar el fet econòmic d’una altra
manera.

Una altra economia


Com es creen els diners també ens afecta el dia a dia. En aquest món capitalista, la supervivència personal i dels projectes col—·lectius es troba en dificultats. Les persones actives socialment, també
estem afectades pel robatori que signifiquen els preus dels lloguers i les hipoteques dels habitatges,així com cada vegada més, per l'encariment de la cistella de la compra. Cada cop més, aquest
sistema ens obliga a lluitar per arribar a final de mes, quan el que volem és lluitar per enderrocar-lo.
L'economia dominant, on els preus no tenen en compte el valor real de les coses i la finitud dels recursos de la natura, ens dificulta enormement l'extensió de les iniciatives que porten la llavor del
decreixement a dins; la comunicació de les propies lluites que s'oposen al sistema imperant,defensant el territori i la seva gent. Per aquesta raó, cal construir aquí i ara, una altra economia que
davant dels grans reptes socials i ecològics que ens esperen, ens permeti confrontar-nos amb el sistema dominant des d'una nova autonomia, una nova força.
Trobem que fa falta construir un espai d'afinitats, d'intercanvis, de sinèrgies entre el camp i la ciutat,d'economia solidària, monetaritzada o no. Un projecte d'economia contrahegemònica que ens
permeti enfortir les lluites dels moviments socials i reforçar totes les iniciatives locals i ecològicament coherents amb un món de baixa energia. Cal pensar plegats la posada en marxa d'un nou sistema
econòmic dissenyat per al decreixement. Volem posar aquesta idea en comú amb tots vosaltres, i anar-la construint plegats!

Uns mesos després de la Marxa, del 4 al 6 de juliol d'aquest any, proposem una gran trobada en un lloc per confirmar, per posar tots junts els fonaments d' aquest pla,d'aquesta xarxa.

Temps de Re-voltes, posem en Marxa el decreixement!

La vostra col·—laboració és necessària. Us demanem, que des dels vostres barris, pobles o ciutats ens ajudeu a difondre aquesta Marxa i animeu a la participació.

Per a qualsevol suggerència o col·laboració:
Pàgina web: en construcció
Correu electrònic: revoltes@tempsdere-voltes.cat
Telèfon: 932170623